Humoràlia

Jordi Gort ens presenta el nou capítol del seu MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA ESTEL·LAR:

Els antòfags.                      12

A

l planeta Privus (sector 440) existeix una rica biosfera on infinitud de formes de vida  evolucionen conjuntament. És un espectacle de gran bellesa plàstica i emocional observar aquestes curioses criatures anomenades murflons (imatge) quan devoren un bosquet de flors a les que són adeptes afeccionades. Constitueix un passeig molt apreciat entre els membres de l’Estol fer el recorregut primaveral a la vora de l’oceà ferruginós de l’hemisferi sud, tot aturant-se en cada bosquet de flors en espera de l’arribada dels antòfags (devoradors de flors) que les assimilaran en forma de comestible. Aquests animals (Canis antofagus) tenen una rica cultura olfactiva que els permet diferenciar entre centenars d’espècies de flors entre les que n’hi ha de verinoses i que així saben evitar. Aquesta saviesa ve determinada per una iniciació i una veritable cadena d’ensenyaments que es perpetua de pares a fills. L’estudi exhaustiu d’aquestes interaccions ens dona notícia d’un món amb un complexíssim equilibri ecològic, i on els murflons constitueixen un pas mitjà de la cadena tròfica. Això vol dir que els depredadors que s’alimenten dels nostres amics antòfags son abundants i la sola olor d’alguns d’ells provoquen la desaparició de tot símptoma de calma per part d’aquests herbívors pacífics i  tranquils quant no se’ls persegueix amb intencions depredadores.

L’estudi dels fòssils de murfló han demostrat que la seva mida ha anat canviant de forma gradual fins l’actual d’uns cinc metres d’alçada. Sembla ser que aquest caràcter afavoreix un desplaçament vertiginós gràcies a la mes gran massa muscular a les cames de saltador que fan que quasi tot depredador es fatigui abans que el gran Canis antofagus, deslliurant-se quasi sempre -de no ser que s’arrosseguin problemes físics o de salut- del seu perseguidor.

Hem aconseguit despertar llur curiositat en vers nosaltres oferint-los-hi extractes florals obtinguts dels nostres sintetitzadors de matèria. S’han interessat vivament per les noves olors, tema pel que senten autèntica debilitat i així hem creat uns lligams culturals que tothom espera siguin fructífers en un futur proper. Per la nostra banda hem tastat les seves flors i també la fibra muscular dels murflons. Ambdues experiències estan degudament enregistrades als nostres bancs de memòria i no resulten especialment interessants.

            Jordi Gort Solé -  Manual de Supervivència Estel:lar. Ref.: 18hewwnño