Humoràlia

Jordi Gort ens presenta el nou capítol del seu MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA ESTEL·LAR: 

“Mascota”.                         13

 

A

ls voltants del sector 574 de la galàxia s’ha posat de moda adoptar uns petits simioides del gènere Lumen que es porten a passejar sobre l’espatlla pel carrer i que per la seva natural empatia i delicadesa han resultat ser molt bons companys en les converses que acostumen a produir-se tot passejant entre els vianants. Les seves gesticulacions i el seu dèbil però contundent domini del català fan que sempre que un interlocutor es quedi sense paraules ell hi posi la seva cullerada totalment oportuna i adient al tema que s’està tractant. Naturalment no són experts en cap tema, no són criatures sàvies, sinó que estan acostumades a la remor de fons que constitueixen les innumerables converses que esclaten cada dia al seu voltant. Són la màxima expressió d’aquell efecte ja conegut al nostre món natal dels ocells parlants. No tenen la suficient intel·ligència per portar l’iniciativa, però sí que poden amanir una conversa per tal que els que hi participen surtin amb la satisfacció d’haver canviat opinions i comentaris correctes sobre quasi qualsevol tema. Acostumen a adquirir els serveis d’aquestes criatures, persones que pateixen de lapsus en la conversa, així com desmemoriats i dropos de tota mena que consideren algunes converses més un obstacle en els seus propòsits com és el de la lliure circulació, que una font de coneixements digna de fiar.

A la imatge veiem una vista de la ciutat de Nondum, on va començar aquest costum, car és en el seu planeta, Entheatus, on hi viuen els vlograns, que és com s’anomenen col·loquialment els simioides  Lumen loquax, als que ens estem referint.

En estat salvatge, els vlograns viuen en petites comunitats al fer-se fosc, i durant el dia busquen fruita tot escoltant i imitant els sorolls del bosc. Per la nit al retrobar-se amb els seus congèneres s’expliquen els uns als altres les seves experiències en un llenguatge oral que s’està estudiant i que sembla no tenir una forma constant, sinó que les seves lleis i normes semblen formar part d’una dinàmica poc definida...

La possessió de mascotes està molt regulada en la nostra era de progrés social i meravelles tecnològiques. Per exemple cada comunitat de vlograns rep una retribució en bens materials i coneixements de primera mà per part de les famílies humanes que han decidit adoptar un exemplar de simioide. I de tant en tant han de portar als exemplars adoptats al seu poblat d’origen per poder visitar els seus congèneres. Hi ha bona ona entre ambdues espècies, per que els vlograns semblen haver entés en el fons de la seva peculiar ment que els hi interessa tractar amb espècies galàctiques més avançades i així tenir una mena de guia en el seu camí vers el coneixement i la llibertat que suposa obrir els ulls a l’univers.

 

Jordi Gort Solé - Manual de Supervivència Estel·lar. Ref.: 28hetvw